sábado, 24 de agosto de 2013

Comerç electrònic i fronteres... Quina llibertat?

Semblaria que el famós E-comerç o comerç electrònic (en paraules senzilles, comprar les coses per internet) hauria de ser la llibertat comercial consumada. No és així exactament, i encara menys quan es tracta de comprar entre països...

Fa quinze dies vaig comprar-me una càmera nova, una joia de l'electrònica. Evidentment vaig veure i comparar entre diferents botigues online, i la més barata de totes era pixmania... no pas pixmania .ES sinó .FR

A les webs de pixmania, Carrefour i d'altres tot està fet perquè els clients d'un país comprin dins un mateix país. Hi ha poques empreses (p. ex. la FNAC) que acceptin clients d'altres països (és a dir, enviar la compra feta més enllà de la frontera estatal). Bé, aleshores hem de ser enginyosos per bular el sistema: evidentment pixmania.fr volia una adreça i un mòbil francesos, el meu cosí de París me'ls va proporcionar sense problema. El segon problema era que el comprador, però, continuava sent jo mateix. Per acabr-ho d'adobar, vaig comprar amb la targeta de crèdit de la meva parella. Finalment, el meu cosí viu al costat de París i jo vaig demanar el lliurament a una empresa de paqueteria del Voló, poblet norc-català situat 15 kms al nord de la frontera, i per tant a molts kms de l'adreça de facturació.

La transacció va ser acceptada sense problema en fer el famós "click" però desseguida pixmania trucar el meu cosí preguntant què passava. Ell va explicar-ho tot però no sé si amb gaire convenciment perquè al cap d'una estona vaig rebre jo un mail del "Service vérification commandes" demanant-me de trucar-los i aclarir el tema "per la meva seguretat de compra". Després de martellejar-me amb una bona enquesta telefònica van donar la transacció per bona i tres dies després tenia laaa meva magnífica nova càmera. 

Em pregunto seriosament per què pixmania ha de fer verificacions "post-comanda" tant molestes pels clients. És que la seva interfície d'E-commerce no és segura del tot? Què va fer "saltar les alarmes" al seu sistema després d'haver acceptat la meva comanda? I sobretot és curiós el tema perquè, per telèfon, no els vaig aportar cap dada nova que no tinguessin ja. Per tant, hom té el dret a preguntar-se el per què d'aquestes mesures de seguretat extres i què passa amb la seguretat de la seva interfície... ep, i no cal que ho digui, mentre anàvem amb converses telefòniques amunt i avall, ja havien carregat l'import al nostre compte...

Una altra dada curiosa: parlant el dia abans amb Carrefour França per a veure si em podien lliurar mercaderia comprada online a una botiga Carrefour, la resposta va ser que no, que havia de ser a una adreça francesa. Que, de fet, Carrefour i Carrefour Online són dues empreses diferents i que preus i servei no tenen res a veure. Quan li vaig fer veure al meu interlocutor les diferències de preu per un mateix article a una botiga física o a la botiga online i li vaig preguntar com era que Carrefour es fes la competència a ell mateix, vaig obtenir una excel.lent resposta: "Encara que ens fem la competència entre l'online i l'offline, si no agafem nosaltres l'online ho farà algú altre"... per cert, amb les mateixes dades donades que a pixmania, Carrefour va rebutjar la meva compra... o sigui que ja sabem qui s'arrisca una mica més i és més agressiu en el canal online.

Per cert, la meva nova càmera reflex Pentax K-30 és una pura meravella... compra feta online a pixmania.fr fa quinze dies i lliurada al Voló sense problemes. Preu pagat: 490 euros. Preu el mateix dia al Media Markt de Girona: 699 euros. Qui no s'arrisca, no pispa....


No hay comentarios:

Publicar un comentario