Els barbers i la gestió de clients

De petit, anava a la barberia del poble a pelar-me quan tocava. En Pere Barber, com tothom el coneixia, havia heretat l'ofici del seu pare, en Quimet Barber. En Pere coneixia fil per randa els caps i els cabells de tots els homes del poble. "Els clatells de can Bassols!", s'exclamava el bon home quan ens havia d'esquilar a mi o el meu germà -- o al meu pare o al meu avi. Es veu que tots els homes de la família ens carateritzàvem per un clatell rebel i del mal pelar que ens passàvem d'una generació a l'altra... per desesperança de les generacions de barbers que els tocava pelar-nos. En Pere coneixia tan bé els nostres caps que sabia perfectament el millor tallat que ens esqueia. Quan vaig tenir tretze anys va ser ell qui em va fer el primer 'upselling' de la meva vida: "Ara que t'estàs fent gran i ets ja una mica xulet, què et sembla si et tallo amb la navalla?" -- 25% més de preu però el tallat quedava millor... o no? En tot cas d'aquell dia endavant, mentre vaig viure al poble, el tallat de cabell va ser a la navalla.

Els temps han canviat i ara em talla els cabells l'Abderrahman. Una professionalitat igualment fora de dubte, un bon art amb la tisora. Els barbers, en el món àrab, han ocupat sempre un lloc preeminent per tal com tenien assignada una funció més ampla que els seus col.legues europeus: eren veritables experts de la higiene del cos i el seu treball limitava 'de facto' amb el dels metges. "¿Como Ziempre?", em pregunta en el seu desastrós castellà que li recrimino cada vegada que hi vaig. "Claro", dic jo. I ell repeteix matemàticament la mateixa operació... i ho fa pels més de 200 clients que té. Em diu que quan se li asseu un client a la cadira que ha tingut abans, es recorda perfectament del tallat que ha de fer. Châpeau!

Comparo aquest coneixement de client tan meticulós amb el no tant meticulós que tenen les grans empreses espanyoles i sobretot amb la desastrosa percepció que d'elles tenen els seus clients. Un estudi de PWC de fa poc posa aquestes grans empreses a les antípodes dels barbers empordanesos d'ahir o d'avui... ni escolten el client ni usen la informació que es té d'ell... i això en darrer en plena època del big data, sobre la qual escriuré un altre dia. Si la cosa és veritablement com els becaris de PWC (hihihi!) pensen, malament rai. En tot cas aquí teniu l'estudi i piles a qui toqui posar-se-les!

Nuestro turismo arriba de todo y nuestros hoteles a reventar

Hoy se han publicado en los medios las estadísticas de turismo del mes de noviembre, más lo que se lleva acumulado de año, y son cifras espectaculares no sólo por el aumento de visitantes sino porque aumenta también el gasto per cápita del turista, a veces hasta en dos dígitos. La noticia se lee aquí por ejemplo.

Por otra parte, hay alegría en todas partes para despedir el año: los hoteleros ven cómo aumenta su ocupación y sus ingresos, por ejemplo en Benidorm.

Coincide esto además con la reciente noticia de que la inversión hotelera es fuerte actualmente en nuestro país, sobre todo en la ciudad de Barcelona, que, tras Londres y París, es ya la tercera ciudad europea receptora de inversiones hoteleras.

En cualquier caso acabamos un año maravilloso para nuestro sector turístico... un éxito al que han contribuido de modo inestimable países de nuestro entorno como Egipto, Turquía, Túnez y no se diga Siria. Por tanto creo que se trata de un éxito imputable a partes iguales a nuestro buen hacer y a los fallos (en este caso la inestabilidad política) de nuestros destinos competidores. Veremos qué pasa en 2014.

Comerç transfronterer & nadalenc

Ara que és Nadal i el comerç torna a a acaparar portades (ja postejaré més tard sobre això), em vénen al cap les compres transfrontereres. He postejat ja abans sobre això, com ara aquí. En tot cas voldria cridar l'atenció sobre un article aparegut fa uns dies a l'Econòmic explicant la història del Grup Tramuntana establert a la zona de la Jonquera / el Portús. M'ha agradat veure com poc a poc aquesta gent han passat de tenir un supermercat a un petit imperi empresarial, diversificant cap a la banda dels perfums o la moda... aquest grup, preocupat per temes de gestió, de treball discret i eficaç, es pot contraposar a altres grups que operen a la zona amb més estridències. Per tant, compte que no tothom és igual allà dalt. El link és aquest.

Bé, doncs és Nadal, temps de compres per excel.lència... per disgust d'aquells que voldrien veure un temps una mica més espiritual. I aquí tenim el comerç que se les empesca com pot per atreure clients... Voldria només citar alguns articles d'aquests darrers dies que m'han semblat interessants: El Periódico informava de la introducció del "black friday", aquí teniu el link, a veure com funcionarà. També el mateix diari informa de com Barcelona mira d'atreure compradors a començament de l'època nadalenca, vegeu aquest link. Un altre diari que també s'ocupa d'aquests temes és El Punt / Avui,  aquí escriu sobre l'augment de vendes en l'actual campanya deNadal i encara en aquest altre sobre àpats nadalencs fora de casa. Evidentment el primer article respira encara crisi però el segon ja no... per òbvies raons.

Finalment, enllaçant turisme i compres nadalenques, tenim aquesta interessant notícia sobre com Turisme de Barcelona mira d'atreure turistes de shopping ara per Nadal. Aquesta notícia completa molt bé un meu post anterior.

Bona lectura dels articles i bones conmpres de Nadal a tothom!

Una de clusters

Fa un parell de setmanes -no segueixo el ritme de les publicacions, Déu meu- que l'Econòmic publicava uns interessantíssims articles sobre clusters empresarials, un terreny en el qual Catalunya té ja una llarga experiència. El link principal és aquest però faig només el comentari de dues idees que m'han frapat llegint el text: una és que els clusters tenen ara unes dimensions geogràfiques cada cop més grans (per tal de permetre la col.laboració d'empreses allunyades però interessades en participar-hi) amb la qual cosa la idea de la localització estricta del cluster sembla passat remot. I l'altra, semblant, és que col.laboren empreses que cada vegada estan més allunyades en la cadena de valor. Per tant, la idea és que aquesta estructura col.laborativa s'amplia cada cop més, la qual cosa permet la participació de més empreses. Excel.lent notícia, sobretot per a les PIMEs.

A flat economy for years to come?

I was listening to a radio station yesterday when I caught a very frightening opinion: Spain may experience a very low growth rate for some years to come. That is quite a dramatic prospect. Of course, the fellow saying that might be completely wrong - or not. But the prospect of a flat economy is a discouraging one. Last days we've had the "statistical turnover", i.e. we've been growing lately -- albeit very little, of course. If you want to be forensic about that, then you might point to the zero-something figures. But certainly this does not create jobs nor it is a sign of a robust comeback. According to this source, jobs and growth shall come strongly by 2016, and, guess who will get us out of this mess... yes, mainly the real estate. So well, at least we can be happy about the expected 3% to 5% growth in Xmas expenses, a news which you can see reported everywhere this week... more on this later on.

The fact is that, with an economy of such a low added value as we currently have, no job creation is possible. In fact, jobs only come up when growth is consistent and quite remarkable in our type of economy: from 4% onwards according to some experts. So, with such low growth rates no job creation is expected in the near future.

For now mind this one thing: neither the enterprises nor the government will get us out of the crisis, it seems for now that the households are doing this job... log life to households and, of couse, to retail.

Nova iniciativa pro export per a les pimes catalanes

Fa un parell de setmanes va haver-hi una reunió empresarial sota el paraigua d'institucions com Pimec, Secartys, Amec i el Col.legi d'Economistes de Catalunya. Es tractava d'unir-se per a reclamar un nou impuls de polítiques exportadores a l'administració.

La reunió ha tingut força ressò, i el que n'ha sortit és un decàleg bien interessant, que es pot llegir aquí

Les mesures que es demanen en aquest decàleg són algunes conegudes, altres més noves, en tot cas es demana un veritable gir d'internacionalització a l'administració (hauria que sorprende que, amb la importància actual de la internacionalització les empreses demanin una aposta clara i repensada en favor d'aquesta...). Les mesures es poden agrupar doncs en econòmico-fiscals, reclamant més que estímuls facilitats a l'administració. Sorprèn com a l'administració se li demanen temes que haura de garantir: unifició de criteris fiscals a tota la UE, persnal suficient per atendre el trànsit duaner, etc. Pràcticament no es demana cap mesura de promoció. Hem arribat a un punt en el qual l'administració sembla que no pot ofertar gaire res (si no fa un gir copernicà) i l'únic que se li demana és que no posi gaires pals a les rodes... ben curiós, no? Esperem que tot plegat s'ho escolti l'administració...

En torno a la imagen de empresa

Acabamos de cerrar temporada de ferias y salones internacionales. Hemos expuesto en feria y nos han visto. Y hemos visitado ferias y por lo tanto hemos visto a los demás. A competidores, clientes y proveedores. Es curioso pero me pregunto qué pasaba por la cabeza de quienes circulaban al lado de nuestro stand en  la feria MOTEK, más o menos atentos o despistados. No, no pienso ahora en cosas como el tipo o color del stand (hemos hecho cuanto hemos podido a nivel de marketing) o de la perfecta e intachable disponibilidad que hemos tenido para cuantos se nos acercaban a ver y preguntar... pienso en qué imagen ronda ahora por la cabeza de cuantos nos vieron. Del mismo modo que tengo imágenes de otros stands que yo vi. ¿Es "verdadero" lo que vemos en un estand de feria? ¿O hasta qué punto lo es? ¿Qué imagen se transmite? y, lo más importante, ¿qué imagen queda? Me viene a la cabeza la famosa frase de Einstein según la cual la educación es lo que nos queda cuando hemos olvidado todo lo que nos enseñaron en la escuela. Porque una vez olvidado todo el show de la feria, ¿qué queda de mí en el posible cliente?

Hay tres grandes modos de "visitar" una empresa: ver su sede real, ver su "sede comercial" (stands en feria y similares) y/o ver su sede virtual (básicamente su página web, pero no solamente). Todo ello es igual de importante y debe de estar perfectamente alineado para transmitir una imagen de nosotros y de nuestro quehacer de forma completamente nítida. Las webs o los stands pueden ser chillones y atraer por un momento la atención... pero la memoria a largo plazo no los retendrá. Y es ahí donde la coherencia tiene que ser visible: debería ser lo mismo (en esencia aunque no en presencia, claro está) ver cualquiera de las tres "sedes" anteriormente mencionadas para que se nos quedaran no sólo los productos y servicios que ofrece la empresa sino también los valores de fondo y su misión/visión. Ahí es nada... un buen trabajo para cualquier técnico de marketing...

Per un cop... Serem personals

Si em dius "et vull"

que el sol faci el dia molt més clar

i així robar

temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort

i que la vida ens doni un camí

ben llarg

(Lluís Llach)