Els barbers i la gestió de clients

De petit, anava a la barberia del poble a pelar-me quan tocava. En Pere Barber, com tothom el coneixia, havia heretat l'ofici del seu pare, en Quimet Barber. En Pere coneixia fil per randa els caps i els cabells de tots els homes del poble. "Els clatells de can Bassols!", s'exclamava el bon home quan ens havia d'esquilar a mi o el meu germà -- o al meu pare o al meu avi. Es veu que tots els homes de la família ens carateritzàvem per un clatell rebel i del mal pelar que ens passàvem d'una generació a l'altra... per desesperança de les generacions de barbers que els tocava pelar-nos. En Pere coneixia tan bé els nostres caps que sabia perfectament el millor tallat que ens esqueia. Quan vaig tenir tretze anys va ser ell qui em va fer el primer 'upselling' de la meva vida: "Ara que t'estàs fent gran i ets ja una mica xulet, què et sembla si et tallo amb la navalla?" -- 25% més de preu però el tallat quedava millor... o no? En tot cas d'aquell dia endavant, mentre vaig viure al poble, el tallat de cabell va ser a la navalla.

Els temps han canviat i ara em talla els cabells l'Abderrahman. Una professionalitat igualment fora de dubte, un bon art amb la tisora. Els barbers, en el món àrab, han ocupat sempre un lloc preeminent per tal com tenien assignada una funció més ampla que els seus col.legues europeus: eren veritables experts de la higiene del cos i el seu treball limitava 'de facto' amb el dels metges. "¿Como Ziempre?", em pregunta en el seu desastrós castellà que li recrimino cada vegada que hi vaig. "Claro", dic jo. I ell repeteix matemàticament la mateixa operació... i ho fa pels més de 200 clients que té. Em diu que quan se li asseu un client a la cadira que ha tingut abans, es recorda perfectament del tallat que ha de fer. Châpeau!

Comparo aquest coneixement de client tan meticulós amb el no tant meticulós que tenen les grans empreses espanyoles i sobretot amb la desastrosa percepció que d'elles tenen els seus clients. Un estudi de PWC de fa poc posa aquestes grans empreses a les antípodes dels barbers empordanesos d'ahir o d'avui... ni escolten el client ni usen la informació que es té d'ell... i això en darrer en plena època del big data, sobre la qual escriuré un altre dia. Si la cosa és veritablement com els becaris de PWC (hihihi!) pensen, malament rai. En tot cas aquí teniu l'estudi i piles a qui toqui posar-se-les!