Tranquil.litat econòmica, agitació política

Aquests dies d'inici de curs estem vivint encara un altre cop el divorci entre economia i política, realment cadascuna d'aquestes va on li dóna la gana sense donar cap explicació.

Les aigües polítiques baixen enterbolides. Primer de tot segueix l'ona expansiva -per dir-ho d'alguna manera- que ha causat la Via Catalana, enmig de la qual encara hi som i hi serem una bona estona, ja deia jo en un post anterior que l'agenda política dels pròxims mesos s'hi suma ara lla notícia que el Cap de l'Estat estarà K.O. uns quants mesos. Res a dir, Sa Magestat té ja una edat i porta unes quantes operacions en poc temps. Ha tingut mala sort, la salut va com va, siguis rei o plebleu. Un altre tema però és el pati institucional que deixa: en 35 anys de vigència de la Constitució (algú va dir fa poc a una tertúlia radiofònica que una Constitució és només per una generació, després ja no hauria de tenir validesa -- aplaudiments des d'aquí) no hi ha hagut ningú que plantegés en cap moment una llei per a temes de regència o successió. Som especialistes aquí en deixar-ho tot per l'últim moment. Potser l'any 78 ningú no preveia que el rei envelliria i podria emmalaltir. Quins tarlans! Ara queda el pati institucional certament qüestionat, tot i les aparences del govern de "aquí no pasa nada" i "business as  usual". En fi, trista opereta la que ens tocarà seguir en les pròximes setmanes. 

Tot plegat confirma el divorci entre la política i l'economia: mentre la primera està ben tibada aquests dies, la segona va millorant. La lenta recuperació es preveu que comenci ja. Ningú no sap si serà molt lenta la recuperació o què passarà (de la mateixa manera que ningú no ha sabut preveure el recorregut la crisi) però en tot cas sembla que s'ha tocat fons i un rebot discret i tranquil s'imposa.  Segons diu avui mateix El Punt / Avui,  en una roda d'experts, vegeu-la en aquest link

El que sí ens espera en els propers mesos són temers durs: s'haurà d'acabar de "reordenar" el sistema bancari espanyol (eufemisms que vol dir acabar de trinxar caixes i altres sistemes de banca més social que no agraden als neoliberals) però sobretot s'haurà de fer alguna cosa per al 27% de persones que són a l'atur, la situació de les quals és més magre cada dia que passa.  Aquests sí que són els veritables perdedors d'aquesta crisi.