Es preveu un any mogudet. Sense cap conflicte que ho faci volar tot enlaire però sí conflictes aquí i allà que dessagnen poc a poc el nostre món. L'Orient Mitjà agafa -un cop més- protagonisme amb el procés de pau entre Israel i Palestina ben aturat aquests dies i amb un auge inesperat de l'islamisme més radical i armat a la zona, sobretot al Líban, Síria i Iraq. Sense anar més lluny, l'ONY xifra en més de 12.000 milions d'euros el que li caldrà per assistir les catàstrofer humanitàries que hi haurà... la primera de les quals ja s'albira al Sudan del Sud... em sembla al.luciant que aquest país, que ha guanyat una soferta independència fa quatre dies, segueixi pels camins de la violència. Al.lucinant.
Per aquests rodals seguirem amb "l'agenda catalana" marcant bona part del terreny i copant titulars. Des que tenim pregunta i data de consulta el mes passat, tot són entrebancs des de Madrid... esperaríem, des de fa temps, propostes més engrescadores de la capital que no pas un nyet - nein - no - la permanent.
Diferents apunts sobre el tema: les relacions amb Escòcia, Flandes o altres regions amb voluntat d'autodeterminar-se semblen nul.les o a vegades negatives... a Madrid tothom s'afanya a subratllar la diferència que hi ha entre el cas escocès i el català (googlegeu El Mundo, La Razón o fins i tot El País). Em recorden quan, enmig de la Perestroika de fa gairebé un quart de segle, el govern de la RDA no parava de subratllar diferències entre ells i la resta del bloc comunista per escapar-se de les ventades de la "glasnost". Els bascos semblen posar-se a rebuf del discurs català, sense moure's gaire, potser creuen que si es belluguen els trauran el seu estimat concert econòmic. I a l'altra banda, Extremadura fustigant sens pietat, perquè no se'n vagi la gallina dels ous d'or.
Quina gràcia em fan els de la "tercera via". Al capdavall, serem A o serem B però no serem AB ni BA, això que s'ho treguin del cap. Si guanya la tercera via, ¿que potser ens escriuran als nostres passaports espanyols "sóc espanyol amb condicions"? Certament no. Per tant, és A o és B, la resta és canviar-ho tot per seguir, possiblement, igual. I encara en fan més gràcia aquells que diuen que els partidaris de votar "volen fracturar la societat". Ja fa temps que la societat ho està, de fracturada. Què passarà amb la fractura d'aquells que, volent votar, potser es veuran impedits en fer-ho? Els qui alerten de fractura, que no veuen aquesta altra? I els qui prediquen que cal fer-ho tot en la legalitat, que no veuen que aquesta legalitat no canviarà mai i per tant per la "via legal" no s'arriba enlloc? Holaaaa legalistessssss... que hi sou?
Sobretot trobo a faltar, d'una vegada, una proposta engrescadora, com quan una parella es dóna una nova oportunitat. L'immobilisme madrileny, perfectament exemplificat per molts sòmines del Govern central, no fa altra cosa que afegir llenya al foc.
En positiu, el 2014 pot molt ben ser l'any en el qual s'acabin dos conflictes armats que fa dècades que sacsegen els meus dos països. A Espanya, ETA sembla disposada a deixar-ho del tot. I les FARC a Colòmbia estan per fer un pas semblant. Espelmes a dojo a tots els sants, doncs, perquè tan un procés de pau com l'altre arribin a bon port.
No hay comentarios:
Publicar un comentario