Seguretat aeroportuària

El mes passat amb el meu col.lega tornàvem d'Alemanya després d'haver treballat dur uns dies a aquell país mirant de vendre els nostres productes -- i per tant, havent fet allò que hem de fer ara per salvar el país: exportar.

A l'aeroport de Frankfurt, de sortida, passem com sempre el control de seguretat. I vet aquí que en passar l'arc sona l'alarma. En mi cosa normal: sempre em deixo algun objecte estrany a les butxaques. En el meu col.lega no tant, ell normalment té un trànsit més àgil per aquests indrets.

Tot seguit, la cerimònia habitual d'entregistrament. Però en aquest cas amb una minuciositat de forense. Els nostres vestits furgats, els nostres cossos tocats (fins i tot més enllà del que la seguretat demana, entrant ja les mans dels"segurates" molt a prop de les zones íntimes nostres. Jo vaig sentir uns dits lliscar cintura avall, molt avall, i el meu col.lega em diria després que fins i tot li van tocar les seves parts diferencials. Jo em pensava: si em toca un centímetre més avall, li clavo una plantofada. No vam arribar a tant, ni l'agent ni jo. Però vaja, se surt de la zona de seguretat amb la sensació que algú t'ha rebregat fins l'ànima.

El que sorprèn no és tant aquest show, sinó el fet que, com tothom sap, a cada país europeu les regles són diferents: de sortida d'un país vaig arribar a passar -sense adonar-me'n- un tallaungles a l'equipatge de mà. Sortint d'un altre vaig haver de tenir discussions metafísiques amb un segurata sobre si els 90g de mel que duia eren líquid o sòlid (vaig acabar facturant la mel i essent la mel l'únic bulto que van repartir a l'aeroport d'arribada. Era un vol de radi molt curt, i va ser tot un orgull tenir una cinta tota per a mi...). El que vull dir és que seria molt important, per una fluïdesa general de les coses, i del comerç i el turisme encara més, que a tot el nostre estimat continent hi haguéssin els mateixos estàndards de seguretat. Això seria un pas endavant per a tothom, perquè tothom es regiria pels mateixos paràmetres i sabria exactament per on van els "tiros". Crec que encara no som prou conscients que un bocinet del nostre PIB es queda entre escàners.

Viatjar amb avió ja fa temps que és una llauna. Les empreses han estandarditzat primer, i comodititzat després, tot el que fa referència al transport aeri de passatgers. I a més, per tot el reguitzell de mesures que se suposa són per a la nostra seguretat -no ho sé- i acaben sent un gran emprenyament -això sí que ho sé-.

Per tot plegat, cada vegada que escolto el clàssic "relax and enjoy your flight" quan ja estem a bord i ens hem enlairat, em sona com una gran ironia: aquí no hi ha on relaxar-se i l'únic que penses quan, anant per l'autopista albires el teu aeroport de sortida, és "tant de bo que tot passi bien depressa".